La sega
La sega és una de les operacions més importants dins del manteniment
de la gespa i serà essencial per obtenir un tapís vegetal dens i regular
L’alçada de tall dependrà en gran mesura del cultivar. En
general, les agrostis podran ser tallades a alçades fins i tot inferiors a 0,5 cms, en
canvi la festuca alta no es podrà segar per sota dels 4cms.
És importantíssima la relació directe entre alçada de tall i el
desenvolupament radicular. Una alçada òptima, que variarà segons l’espècie i el
microclima que tingui, permetrà augmentar el desenvolupament de les arrels i les tiges
noves, la seva turgència, la finor de les fulles, la densitat i l’aspecte estètic.
Per contra, alçades de tall excessivament baixes provocaran
disminucions de la síntesi de les substàncies orgàniques, de la resistència a les
malalties i en definitiva del vigor de la gespa.
La freqüència de la sega vindrà determinada per la velocitat de
creixement de les fulles, les condicions medioambientals, l’alçada de tall, el tipus
i utilització de gespa, i també de la segadora emprada.
Generalment, si l’alçada de tall és baixa, la freqüència serà
alta. Així en un green de golf on estarem segant a alçades de 3-5mm, la freqüència de
tall acostumarà a ser diària. En canvi en un jardí compost per Poa del prat a una
alçada de 35 a 50 mm, ens podrà demanar una freqüència de tall de 4 a 8 dies en
funció del seu creixement.
No totes les varietats permeten una sega igual de neta. Per exemple, el
ray-grass anglès poseeix unes tijes fibroses i rígides que són més difícils de
tallar, a menys que les cutxilles no estiguin ben esmolades. Per contra, les agrostis, o
les poes, permeten un tall molt més net.
Especialment en jardins de petites i
mitges dimensions, i on la freqüència de tall superi els tres dies, es recomenable la
retirada de tots els residus de la sega.
Si no ho fem així, es crearà un "thach", superfície de
palla seca entre la terra i el coll de la tija, que ens presentarà, a la llarga, series
dificultats. Per una banda, interceptant l’aigua de reg que hauria d’anar
destinada a les arrels (Pensem que aquesta palla té una capacitat d’emmagatzematge
d’aigua molt elevada). Per altra banda, provocarà una elevada humitat al coll de
l’arrel, punt molt sensible a possibles emfermetats criptogàmiques.
Respecte als tipus de segadores més comunes, trobarem les rotatòries,
suficients per gairebé qualsevol tipus de gespa, les helicoidals, especials per alçades
de tall molt petites i talls molt nets.
Consells per una bona sega:
Si la gespa està molt alta, no la tallarem mai de cop, sinó que ho
farem en varies tallades.
Mantindrem la ganiveta sempre amb bon estat, ben esmolada, i la
talladora haurà d’estar a plena potència, per aconseguir un tall el més net
possible.
Intentar sempre conèixer quina és l’espècie dominant i no
segar-la mai per sota de la seva capacitat de reacció. És més sana una herba un xic
alta que no pas una d’excessivament baixa.
Tenir cura de no acostumar-nos a segar la gespa quan aquesta estigui
mullada.
Si volem tenir una gespa de qualitat, i no volem tallar-la molt sovint,
haurem de recollir la gespa segada. |
